divendres, 10 de juny del 2011

Problemes durant la lactància

Si a una dona embarassada li preguntem si li donarà el pit al seu fill, probablement respondrà. “Sí, si puc...” Aquest “si puc” respon a una DESCONFIANÇA en el propi cos. És possible que a algú no li funcioni el ronyó, o tingui problemes de fetge, però no és possible que al 40% de les dones no els funcionin les glàndules mamàries. I en aquesta categoria també entraria la qüestió de tenir “bona llet” o “mala llet” (bé, aquesta última en circula molta, però, per sort, no ens surt dels pits de les dones). La llet és llet i prou. És cert que canvia de composició en cada presa, durant la presa, en funció de l’edat del nen, però SEMPRE és la més adient per al fill. La immensa majoria de les dones PODEN donar el pit, si ho volen.
El segon problema que ens podem trobar, és la DESINFORMACIÓ. Aquesta es deriva en unes falses expectatives de què farà el bebè: cada quant ha de menjar, quant ha de dormir, quan ha de pujar la llet després del part, com i quant ha d’augmentar de pes, etc. i en consells obsolets i errats per solucionar aquests problemes (encara hi ha qui pensa que els nounats que demanen “abans de les tres hores” tenen problemes d’alimentació o que no donen prou valor al calostre, que és el que cobreix totes les necessitats del bebè fins que no es produeix la pujada de la llet –que, per altra banda, pot no produir-se fins al cinquè dia després del part- o que fan una mala interpretació dels percentils de pes).

Alguns del problemes reals de la lactància són produïts per les rutines hospitalàries, com la separació de la mare i el nadó just després del part. La primera hora després del part és quan el bebè es troba en un estat d’alerta que el portaria a fer la primera presa de manera instintiva. En canvi, si a la mare i fill els separen i no es tornen a trobar fins passat un temps (que pot ser de vàries hores, en cas de cesària), el nen s’adormirà o, probablement, ja li hauran administrat un biberó que pot fer que quan es trobin, el nen no tingui gana i no vulgui mamar, o bé que hagi après a mamar del biberó i no sàpiga aferrar-se al pit. En ambdós casos la mare pot pensar que el nen “rebutja” el pit, quan només caldria insistir-hi una mica. Per sort, cada vegada més centres estan posant en marxa la rutina de pell amb pell la primera hora i el mètode mare cangur.

És cert que podem trobar una hipogalàctia (poca producció de llet) en algunes dones, que pot ser per causes hormonals (per exemple, un hipotiroïdisme mal o gens controlat podria produir una manca de producció de llet: la solució és tractar aquesta causa i el problema desapareixeria), per falta d’estimulació del pit (això d’allargar el temps entre preses) o altres problemes (retenció de placenta, prendre anticonceptius orals amb estrògens, fàcilment solucionables), però el que és cert és que la veritable hipogalàctia és molt estranya, i podria estar produïda per l’agenèsia de la glàndula mamària -la glàndula no s’ha desenvolupat durant l’adolescència, res a veure amb tenir els pits petits-, un dèficit congènit de prolactina -molt, molt estrany-, o provocada per una cirurgia de reducció del pit quan s’hagin tallat tots els conductes, per exemple. En aquests casos la producció no seria suficient per alimentar el nadó i caldria seguir una lactància mixta, complementada amb altra llet.

Una vegada que s’ha instaurat la lactància, el problema que més ens trobem és el DOLOR a l’hora de donar el pit. Aquest dolor pot tenir múltiples causes:

§         Una mala postura: El bebè no està ben agafat, i en lloc de tenir l’arèola i part del pit a la boca, només mastega el mugró, cosa que fa que surtin clivelles i faci mal. Moltes vegades, aquesta mala postura és per causa de no haver vist altres dones donant el pit, i si vols posar el bebè en la posició de com si donessis un biberó no es pot aferrar correctament, i apareix el dolor.
§         De vegades aquesta mala postura està causada per dificultats de succió del bebè, produïdes per un tel curt de la llengua (anquiloglòsia o “frenillo”) o una mica de retrognatia (la mandíbula inferior més curta). En aquests casos canviar de postura pot ajudar, com són les posicions verticals i ventrals (el bebè estirat panxa avall sobre la mare). De vegades cal tallar el tel per alliberar la llengua i que estimuli adequadament el pit, ja que moltes vegades s’associa a una producció insuficient de llet, preses molt llargues, demanda constant, escàs guany de pes etc.
§         Dolor al mugró causat per infecció. També anoenada mastitis subclínica. La llet conté una flora bacteriana habitual que normalment es manté en equilibri. De vegades algunes cepes de bactèries creixen massa ràpid i desplacen les poblacions d’altres. Quan es produeix aquest desequilibri, la mare pot notar coïssor, punxades i dolor intens, sobre tot quan puja la llet (com si es clavessin agulles a través del mugró). Fins no fa gaire, s’associava a la presència d’un fong, la Candida, però ara s’ha vist que els causants són bacteris del tipus estafilococ o estreptococ.  Recentment s’està estudiant l’administració de probiòtics (bactèries làctiques similars a les de la llet materna) per restablir aquest equilibri i “curar” la infecció. En altres casos, cal administrar un antibiòtic, que hauria de pautar-se després d’un cultiu de la llet per veure quin és el més adequat.
Altres problemes, ocasionats normalment per un buidatge inadequat del pit són:
§         Ingurgitació: sol succeir els primers dies de la lactància, quan es produeix la pujada de la llet, o quan estem molta estona sense donar el pit, o també quan el bebè no el buida totalment (per tenir el tel de la llengua curt, per exemple). El remei és buidar, buidar i buidar el pit, a mà, amb tirallets o amb la succió del bebè.
§         Obstrucció. Queda un dels conductes taponats, i la llet s’acumula. Ens apareix un bony calent i envermellit. La solució és buidar-lo, fer un massatge per drenar i posar el bebè a mamar del pit afectat, procurant que la barbeta quedi a la zona del bony, perquè així amb la llengua farà baixar la llet d’aquella zona. Aplicar fred entre les preses fa baixar la inflamació
§         Mastitis. Una mastitis és una infecció al pit que presenta un quadre amb febre (més de 38,5), malestar general, sensació de debilitat, com una grip. I a més una zona o tot el pit inflat, vermell i calent. Igual que amb la infecció del mugró, pot caldre prendre un antibiòtic adequat, pràcticament tots són compatibles amb la lactància, durant el temps que se’ns hagi indicat, encara que el malestar hagi desaparegut. Convé seguir buidant el pit, igual que amb l’obstrucció, aquesta llet no li farà cap mal al bebè. Ens poden receptar també un antiinflamatori.
§         Abscés. Una mastitis mal curada pot derivar en abscés. La zona s’infecta tant que s’omple de pus. Cal drenar-lo preferentment amb aspiració amb agulla fina guiada per ecografia, o bé quirúrgicament, mètode que ens ocasionarà més molèsties, i continuar buidant el pit. Si quedés la llet retinguda, es podria empitjorar el quadre. Es pot continuar amb la lactància després de la intervenció.
Ens podem trobar altres problemes, com la síndrome de Raynaud, perles de llet, etc. però aquests són els més habituals. Assistint a un grup de lactància durant l’embaràs podem resoldre els problemes de desconfiança i desinformació, i després les assessores poden ajudar a diagnosticar i resoldre els altres problemes (encara que només un metge pot receptar medicaments, és clar).

La nostra adreça per resoldre els dubtes de lactància és: grup.lactancia@gmail.com

Cristina Pardo