dijous, 2 de juny del 2011

Xerrada: L'alimentació complementària

Les recomanacions actuals de l’Organització Mundial de la Salut i les associacions de pediatria dels diferents països són la lactància materna exclusiva durant els primers sis mesos de vida,  complementada amb altres aliments fins als dos anys, i a partir d’aquí tot el temps que la mare i el fill vulguin.
El sistema immunitari, digestiu i psicomotriu del bebè no està preparat per tolerar aliments diferent a la llet fins als sis mesos d’edat. Fa uns anys, quan gran part dels nadons s’alimentava de fórmules artificials a partir del mes o dos mesos, i per evitar possibles mancances de vitamines, etc es va introduir l’alimentació complementària a partir dels tres o quatre mesos d’edat. En aquest cas els bebès no eren capaços de mastegar i empassar menjar sòlid, i per això se’ls havia de donar en forma de puré. Actualment les fórmules infantils estan una mica més adaptades, i per això la relació risc-benefici d’oferir altres aliments indica que és millor esperar als sis mesos. En el cas de nens alletats NO NECESSITEN RES MÉS QUE LA LLET MATERNA ALMENYS FINS ALS SIS MESOS D’EDAT.

Els aliments que hem d’oferir als nadons a partir del sis mesos han de complir 4 requisits:
  • Han de ser oportuns: El nen ha d’estar preparat per rebre altres aliments. Alguns ho estaran als sis mesos, però d’altres no acceptaran res fins als vuit. No passa res. Hem de respectar el seu estat maduratiu i esperar a què estigi llest. Sabrem que està preparat si:
    • Mostra interès pel que mengem.
    • Pot quedar-se assegut
    • Sap expressar gana i sacietat amb els gestos: obre la boca quan vol menjar i gira la cara quan no vol més
    • Ha perdut el reflex d’extrusió (quan se li posa alguna cosa a la boca ho treu amb la llengua. És un reflex innat per evitat ennuegaments)
  • Han de ser adients: Hem d’oferir aliments sans i variats, rics en energia i micronutrients.
    • Preferiblement frescos i autòctons.
    • L’ordre en què apareguin a la dieta és indiferent
    • No cal que siguin triturats: un bebè de sis mesos és perfectament capaç d’agafar un tros de pa, o de carn, o de fruita amb la seva maneta i posar-s’ho sol a la boca
    • Cal afegir oli a les verdures per incrementar el valor calòric
    • No cal afegir ni sucre ni sal  (i si se n’hi posa que sigui iodada)
  • Han de ser innocus: Per prevenir l’aparició d’al·lèrgies i intoleràncies
    • Començar per poques quantitats
    • Oferir aliments, poc a poc i un cada vegada, deixant passar uns dies abans d’incorporar un de nou,
    • Vigilar la higiene a la cuina: rentar molt bé la fruita i la verdura i cuinar molt bé la carn, el peix i els ous
    • El gluten (pa, macarrons...) es pot oferir a partir del sis mesos, lentament i preferiblement mantenint la lactància materna almenys dos o tres mesos més. Es la millor manera de prevenir la malaltia celíaca
  • Han de ser respectuosos: Mai, mai, mai hem d’obligar a menjar a un nen. Fer-ho seria col·laborar a augmentar les taxes d’obesitat infantil
    • Respectar els senyals de gana i sacietat
    • Afavorir que pugui menjar per ell mateix (amb els dits, amb cullera, amb el got)
    • Evitat l’ús de biberons a partir de l’any, i utilitzar-lo exclusivament per la llet.
    • Sense horaris rígids
    • Fer del dinar o el sopar un acte social, afavorir que mengi amb nosaltres, així aprendrà per imitació
Calendari recomanat:
-          Fins als sis mesos: Exclusivament la llet que hagi pres sempre: materna o fórmula artificial.
-          Dels 7 als 12 mesos: incorporar els aliments complementaris, evitant
    • els sòlids amb risc d’ennuegament (com els fruits secs sencers, olives senceres, patates xips),
    • aliments desnatats,
    • excés de sucs (pot afavorir el risc d’obesitat i de càries),
    • excés d’altres làctics (fora de la llet materna o la fórmula),
    • sal i aliments massa salats (embotits),
    • el marisc (podria augmentar el risc d’al·lèrgia)
    • i la mel (pel risc de botulisme).
Fins a l’any la base de la dieta dels lactants ha de ser la llet (de la mare o de fórmula) que ha de continuar sent la principal font d’energia, líquids i nutrients i els altres aliments són complementaris: no hem de substituir cap presa, sinó mantenir la lactància a demanda, i oferir els aliments, també a demanda, incrementant la varietat de sabors i textures, perquè es vagin acostumant a altres tipus d’alimentació... Cal potenciar els cereals (blat, moresc, arròs... en forma de pa, pasta...) els llegums, la carn i el peix. Per beure, l’aigua en got,o provinent de la llet que prenguin, és ideal.
-          12 a 24 mesos: Es pot oferir més quantitat de làctics (formatge, iogurts, llet sencera de vaca) vigilant la tolerància del petit, i seguir amb la llet materna amb els nens que prenien pit.
-          24 mesos a 3 anys: La seva dieta ja ha de ser com la de l’adult, però en menor quantitat i evitant els sòlids amb risc d’ennuegament. L’angoixa de pensar que el nostre fill no menja prou, també té a veure amb es nostres expectatives: Imaginem una ració per a un adult de 60 kg. A un bebè de 10 Kg li hauríem d’oferir una quantitat 6 vegades menor!
-          A partir dels tres anys ja podem oferir els aliments sòlids amb risc d’ennuegament (festucs, avellanes senceres, crispetes, moresc...), sempre sota vigilància
En el nostre entorn és molt estrany que els bebès tinguin deficiències nutricionals, més aviat el risc és el contrari, d’obesitat.
Si voleu més informació podeu llegir el llibre  “Mi niño no me come/El meu nen no menja” del pediatra Calos González, o "Se me hace bola" de Julio Basulto, o "El niño ya come solo", de Gill Rapley, o buscar a internet baby-led-weaning i veureu un munt de nens menjant solets i ben feliços!


 
Aquí podeu sentir el Carlos González parlant-ne