dijous, 19 de gener del 2012

Extracció i conservació de la llet materna

De vegades ens hem de separar un temps del nostre fill, o hem de mantenir o augmentar la nostra producció per dificultats de succió del bebè, o necessitem suplementar la llet que el bebè treu del pit, o hem de tornar a la feina després de la baixa maternal, però això no significa que haguem de privar al nostre fill del seu aliment més valuós: la llet materna. Com?

Ens podem treure la llet manualment, o amb un dels tirallets que hi ha al mercat. La tria del tirallets dependrà de l’ús que n’haguem de fer, si és per una extracció ocasional potser ens serviria un de manual, però si ens haguéssim de treure molt sovint, i en quantitat, seria més convenient un de tipus doble hospitalari. ÉS preferible provar-ne alguns i triar el que millor ens vagi.

Primer hem de buscar un lloc tranquil, on ens puguem sentir relaxades, rentar-nos molt bé les mans i fer-nos un massatge al pit, en direcció al mugró i fer rotacions al voltant de l’arèola, tirar el cos endavant i sacsar els pits. Si ens traiem llet d’un pit mentre el bebè mama de l’altre, ens serà més fàcil, perquè aprofitem el reflex d’ejecció. Si no tenim el bebè a prop, ens pot ajudar buscar algun altre estímul, com mirar una foto del bebè, olorar una peça de roba seva, o sentir el seu plor gravat al telèfon.

És normal que al començament no ens surti gairebé gens de llet, l’aparell no és tan eficaç com la succió d’un bebè. Val més fer diferents extraccions cada 2-3 hores, i anar guardant les petites quantitats que treurem. Això és especialment important si el que volem és conservar o augmentar la producció, per ajudar a un bebè amb dificultats o que està separat de la mare: hauríem de fer 6-8 extraccions de dia i un parell d’extraccions durant la nit.

Extracció manual

Ens pot ser molt útil quan tenim una ingurgitació o una mastitis, per buidar-nos el pit quan el bebè no vol mamar o no el tenim a prop. Algunes dones agafen una bona tècnica, i no necessiten cap altre estri.

La posició més usual és amb el polze per sobre de l’arèola i amb la resta de dits per sota. Hem d'apretar sobre una zona a uns 3 cm de la base del mugró, munyint cap al mugró, sense fer lliscar els dits per la pell. Cal anar girant la mà per agafar tots els quadrants del pit i que no quedin zones sense extreure. Una sessió d’extracció manual pot durar uns 20 minuts, tot alternant tots dos pits.

Extracció amb tirallet

Hi ha tirallets elèctrics, a piles o accionats manualment. Haurem triat el que més s’adeqüi a les nostres necessitats. Alguns tirallets disposen de diferents mides de copes, que s’adapten millor als pits més petits o més grans, ja que ha de quedar ben segellada amb el pit. Abans del primer ús cal que rentem molt bé o esterilitzem les parts que tinguin contacte amb la llet. Quan comencem l’extracció, hauríem d’imitar el patró del bebè: unes succions ràpides al començament i després mantenir el ritme amb aspiracions més llargues. No ens estarem més de 10 minuts seguits en el mateix pit. Després hem de rentar amb aigua i sabó tots els components no elèctrics de l’aparell, vigilant que no quedin restes de llet.

On guardem la llet?

Servirà qualsevol recipient d’ús alimentari, de plàstic o vidre, amb tapa hermètica, o els potets per a anàlisis, prèviament esbandits amb aigua i sabó. També hi ha bosses específiques. Si fem servir el col•lector que ve amb l’aparell, on es pugui adaptar una tetina, caldrà fer menys transvasaments i hi haurà menys risc de contaminació.

Si ens traiem la llet fora de casa, necessitarem algun tipus de nevera pel transport. Hi haurem de posar plaques de gel per mantenir la frescor, i tan bon punt arribem a casa guardarem la llet a la part interior de la nevera (no a la porta, on la temperatura no és tan constant) o al congelador. Si hem fet servir bosses, convé ficar-les dintre d’un altre recipient rígid, per evitar que es trenquin.

Guardarem la llet en petites quantitats de 50ml o 100ml, així evitarem haver-ne de llençar. Sempre hi posarem una etiqueta amb la data, per anar gastant primer les més antigues. Es poden barrejar en un sol pot la llet extreta en diferents sessions del mateix dia, per congelar-la tota junta, sobre tot al començament, que ens pot sortir poca quantitat en cada extracció.

Conservació de la llet extreta


Descongelació

Podem descongelar ràpidament posant el potet de llet dins un pot amb aigua escalfada, com un bany maria però fora del foc. També podem fer servir el microones, però s'ha de remoure bé i assegurar-nos que el nen no es pugui cremar. No l’escalfarem directament al foc. Es poden barrejar per a una mateixa presa llets extretes en diferents dies, però sempre agafarem les etiquetades amb la data més antiga.

La presa

La llet , en principi, és de color blanc, però depenent del què hem menjat pot prendre diferents tonalitats: grogues, rosades, verdoses, o fins i tot blau. No ens ha de preocupar, la llet és bona de totes maneres. També és possible que en olorar-la ens recordi olor a ranci. Això és degut a un enzim que porta incorporat, la lipasa, que ajuda a digerir els greixos. Si malgrat l’olor estranya (per a nosaltres) el bebè no rebutja la llet, no hi donarem més importància. Si el bebè sembla que no li agrada el gust d’aquesta llet podem intentar limitar l’acció de la lipasa congelant la llet al més ràpidament possible i descongelant també ràpidament. En casos extrems, podem desactivar aquest enzim escalfant la llet fins a 60ºC, just quan es comencen a formar bombolletes al voltant del cassó.

Les quantitats a donar són orientatives, el vostre fill ja us farà saber la quantitat que necessita en cada presa. És habitual que molts bebès no vulguin menjar res fins que no arribi la mare, ho compensaran mamant més quan estigui amb ella. Els nens més grans poden necessitar quantitats de 120 ml a 150 ml.

Podem donar la llet a temperatura ambient o una mica temperada, i sempre la remenarem bé, perquè quan reposa, la fracció greixosa sura damunt de la més aquosa.

Cal tenir en compte que si donem la llet amb biberó, alguns nens poden tenir dificultats després per tornar-se a aferrar al pit. Els moviments amb la llengua que han de fer quan prenen biberó són diferents dels que fan al pit, i de vegades es poden confondre. Per evitar-ho, es pot donar la llet amb xeringa, gotet, cullereta o relactador (molt adient per ajudar a augmentar la producció, ja que el bebè estimula el pit mentre rep el suplement).

Si l'ús del biberó és indispensable, podem fer servir el que s'anomena mètode Kassing, que consisteix a donar la llet amb el biberó en posició gairebé horitzontal a un bebè assegut el més recte possible. La tetina, de fluxe lent, serà rodona i  llarga, de base estreta i de material tou.
Estimularem  la succió tocant-li les galtes i sota el nas, i quan obri bé la boca introduirem el biberó, deixarem que faci 5-6 succions, i li traurem de la boca. Així fins que s'acabi la presa.