La trobada de dimecres 4 de maig tractava de les opcions de part natural, i es va centrar en l’experiència del part domiciliari de la Lydia.
Un part natural no és només el resultat d’un naixement per via vaginal, si no molt més que això. Durant un part natural es respecten les necessitats de temps, mobilitat, confort, etc. de la mare i el bebè. El professional que l’atén manté una actitud vigilant, potser donant algunes indicacions per facilitar la tasca de la mare, i només actua en cas de necessitat.
Un part vaginal en què la mare ha estat tota l’estona estirada i immòbil, se li ha privat de beure, de moure’s, amb entrada i sortida constant de gent del paritori, potser li han posat oxitocina sintètica perquè el part no anava amb la celeritat que necessitaven els que l’atenien, anestèsia per poder suportar les contraccions provocades per la medicació, amb els “pujos” dirigits, fent-la apretar quan potser no en té ganes, a qui segurament li hauran practicat una episiotomia... i que l’han separada del seu fill només néixer, obviant el període crític de contacte pell amb pell que hauria de tenir lloc les primeres dues hores després del naixement, té molt poc de natural.
Les necessitats d’una dona quan està parint són bàsiques: Intimitat: un ambient tranquil, sense llums intenses, ni sorolls, per evitar que l’adrenalina es dispari i com a antagonista de l’oxitocina que és, la inhibeixi i pugui aturar el procés, allargant el part. Llibertat de moviments, afavorint que la dona pugui agafar postures verticals, les més propícies per al part, ja que la força de la gravetat estira tant des de baix com pugui empènyer la dona per dalt i el moviment dels malucs ajuda en les rotacions que ha de fer el bebè en el camí de sortida. Temps: Cada dona necessita el seu temps per completar les diferents etapes del part. I cada bebè el seu temps per col·locar-se i sortir. No cal que accelerem el procés, només cal controlar de tant en tant els batecs del bebè per veure que tot està bé.
El nostre cos està dissenyat per parir, les traves les posa la nostra ment, potser per por, desconeixement, o per la desconfiança en les nostres capacitats que se’ns ha inculcat des de fa generacions...
El naixement d’un fill només passarà un vegada. És un moment únic i irrepetible, i val la pena pensar una mica en com ens agradaria que fos el nostre part, com volem rebre el nostre fill, amb qui, on i com ens sentirem més segures per poder gaudir de l’experiència. Els plans de part són una eina útil, si més no, per fer-nos reflexionar sobre les diferents opcions que podríem trobar.
Cada dona ha de poder triar i parir allà on es senti més segura. Afortunadament, les coses estan canviant, i cada vegada podem trobar més professionals respectuosos amb les necessitats de les mares i que tenen confiança en la capacitat de la dona per parir. L’opció de part domiciliari és només una més, tan segura com l’opció de part hospitalari, sempre que es reuneixin uns requisits mínims, encara que menys habitual i coneguda.
Moltes gràcies, Lydia, per compartir aquests moments tan íntims. Felicitats, família!
Lectures interessants:
- El bebé es un mamífero. Michel Odent
- La revolución del nacimiento. Isabel Fernández del Castillo
- Parir sin miedo . Consuelo Ruiz Vélez-Díaz
- Guía de la mujer consciente para un parto mejor . Henci Goer.
- Nacer por cesárea? Ibone Olze y Enrique Lebrero
- Parto seguro. Beatrijs Smulders y Mariël Croon
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada