La psicomotricitat és una tècnica que parteix de la relació entre el cos, l’emoció i la ment i pretén afavorir totes les potencialitats de l’infant. Ho fa a través del joc ja que aquest és l’ocupació de l’infant, i és gràcies a ell que es desenvolupa, crea la seva identitat i aprèn i integra tot el que són les normes i regles.
La pràctica de la psicomotricitat, en aquest cas dirigida a nadons de 0 a 3 anys, porta per objectiu: Acompanyar a l’infant en el seu desenvolupament de manera que sigui el més equilibrat possible.
L’etapa de 0 a 3 anys es caracteritza per la globalitat, que vol dir que totes les funcions i capacitats del nadó són importants i totes elles guarden relació. L’atenció no s’ha de centrar en aquelles capacitats que tingui més evolucionades, sinó que primer s'han d'establir les capacitats més primitives, unes bones bases. I a partir d’aquí treballar per a què hi hagi un desenvolupament harmònic.
Cada nadó té una velocitat de desenvolupament i s’ha de respectar el seu ritme. L’edat s’ha de prendre com a referència. És més important que el nadó vagi recorrent el seu camí sense preses i sense saltar-se cap etapa que arribar a una etapa dos mesos abans o dos mesos més tard. S’ha de donar un temps necessari. Sobretot no hem de proposar exercicis que el nadó encara no estigui preparat per realitzar.
Durant els primers anys de desenvolupament es donen molts canvis en el nadó. És l'època del punt de partida del seu desenvolupament com a persona ja què està establint les bases de la seva personalitat. Per tant l'estimulació i la informació que rebi en aquesta etapa és molt important perquè crearà les bases de la seva autoestima. Una estimulació adequada en aquest període li aportarà al nadó a augmentar la seguretat, a confiar en el seu cos en moviment. A què estigui més predisposat a conèixer l'entorn que el rodeja. Volem que el nadó solidifiqui unes bones bases de seguretat en ell mateix que l'ajudarà en totes les seves futures situacions.
El nadó cada dia s'enfronta a nous reptes i com millor s’estiguin desenvolupant els seus recursos i les seves capacitats més eficaç serà la seva adaptació al medi. L’estimulació ha d'ajudar a desenvolupar tots els seus sentits i li proporcionarà seguretat i plaer. per exemple com més textures conegui i discrimini més segur i obert es sentirà i més disposat estarà a explorar un entorn nou. L'estimulació és per ajudar-lo a desenvolupar tots els seus sentits.
L’oferta de material és molt variada: matalassos, coixins de diferents mides i textures, pilotes de diferents mides, colors, tactes,... ninos de diferents pesos i formes, inflables de platja, hamaques, mantes i teles, coixins de gomaespuma. També bancs, tamborets, sonalls/cascavells (objectes sonors), peces de plàstic i fusta per encaixar, per apilar, un mirall (l’ajuda en el treball de consciència de cos i a diferenciar-se de l’altre. També ens serveix per jugar-hi: es poden fer jocs de gestualitat.. ).
Cert material com els matalassos i els coixins aporten informació al nadó de com està el seu cos col•locat, que li serveix pel seu control postural. Els jocs realitzats a sobre dels objectes afavoreixen l'equilibri.
El millor espai per al seu joc és al terra: s’evitaran futur problemes per forçar posicions que encara no li corresponen. A partir dels 3 mesos ja se li pot donar la oportunitat de passar estonetes al terra i anar augmentant progressivament el temps. Que el nadó passi estones al terra és bo perquè començarà a descobrir que l’espai té profunditat i l'ajudarà a desenvolupar l'orientació espacial. A part de començar a guanyar autonomia. I ell sol s'enfrontarà a nous reptes que li produiran desequilibris i ell haurà de desenvolupar recursos per tornar-se a equilibrar.
És important que l’espai on es realitzi sigui segur: on tot el que hi ha és per què el nadó ho pugui tocar, endolls tapats, sense cables. Res que el nadó es pugui fer mal, pugui trencar. I suficientment gran: sense objectes que li limitin el moviment.
El nadó des de que neix té una curiositat innata que s’ha d’aprofitar. Com més propostes li presentem (de manera endreçada) farem augmentar la seva capacitat d’aprenentatge.
Aquestes propostes han d’incloure diferents moviments i posicions: voltejos, rotacions, diferents desplaçaments, activitat estirat boca amunt i boca avall, fer-lo rotar sobre ell mateix (fer la croqueta). Col•locar-lo: assegut, damunt de diferents superfícies per exemple un coixí i que hagi de mantenir l’equilibri i on hagi de realitzar moviments laterals (que s’hagi de girar cap a un cantó i cap a l’altre), dret, de genolls (per exemple penjar de dalt objectes que li cridin l’atenció on ell hagi de fer tot l’esforç d’aixecar el seu cos en contra de la gravetat), de puntetes... qualsevol moviment en si ja motiva el nen a moure’s, ell per si sol ja buscarà el moviment perquè li proporciona plaer però banda també li aportarà informació de com és el seu cos i de les seves possibilitats. Si les accions es van repetint, cada vegada seran més controlades.
Un exercici que té especial importància per tot el que es treballa i representa és el gateix:
. Representa que hi ha hagut una dissociació de les extremitats inferior i superiors, ja que són capaces de treballar per separat (abans tot el seu cos era un sol bloc).
. Símptoma d'evolució corporal pel que fa a la coordinació, musculatura i equilibri i s'estan reforçant les vertebres i els músculs del coll i tronc.
. S'activa la visió dels dos ulls per formar una única imatge (abans els dos ulls treballaven per separat).
. Les cames que estaven rotades cap a l'exterior es van rotat cap a l'interior i el cap del fèmur acaba d’encaixar amb la pelvis.
. Aquest gateix contralateral indica que el cos es prepara per tots els exercicis contra laterals que farà després com caminar, saltar amb una cama, pujar/baixar escales, etc.
Podem fer que el nadó gategi per sobre de diferents textures, de diferents superfícies amb diferents dureses, posant-li obstacles pel camí que hagi de superar o esquivar, circuits, gatejar amb objectes a les mans o seguint algun objecte que es mogui. Un gateig cada vegada més difícil.
Què guanyarà el nadó amb els diferents moviments i posicions?:
Activarà i reforçarà els músculs del coll, tronc, braços i cames. Treballarà l’equilibri, orientació espacial, coordinació física, coordinació entre la mà, l’ull i la cama, força muscular, amplitud de moviment (dilatar al màxim els seus músculs per incrementar la flexibilitat), l’ajudaran a conèixer com és el seu propi cos (que té dos cames, com les ha de moure, que té dos mans...).
Tota estimulació a nivell físic li permetrà adquirir un control sobre els seus moviments cada vegada més precisos i estables. Tot i que aquestes posicions s’han de proposar sempre que el nadó tingui la suficient maduresa per realitzar-los.
L’estimulació ha de ser en els dos cantons del cos. No volem que un cantó rebi més estimulació que l'altre. L'objectiu és que el nadó integri i activi els dos cantons del cos. Això té conseqüències a nivell cerebral: els dos hemisferis cerebrals han de treballar conjuntament. Tenim dos costats del cos simètrics que funcionen per separat i volem que treballin com a una única unitat.
De manera general i per a qualsevol edat els jocs de manipulació d’objectes afavoreixen el procés d'unificar els dos costats corporals. A la vegada poden anar acompanyats de llenguatge: té, dóna’m, posa, treu, dintre... i estimularem els sons i el llenguatge.
Si estimulem el sentit del tacte ajudarem al nadó a organitzar-se i a sentir-se més segur. El nadó anirà organitzant el seu món a partir del seu cos, ell sap on acaba el seu cos gràcies al tacte. Primer necessita organitzar-se ell i després interaccionarà amb l’exterior. Primer les experiències que rep no sap si procedeixen de l’exterior o de l’interior del seu cos. Durant els 3 primers anys de vida predominen el desenvolupament d’aquestes capacitats sensitives. Li hem d’oferir el major nombre possible de sensacions tan relatives al seu propi cos com al món extern. Gràcies al tacte aprèn a reconèixer els objectes, aprèn volums, consistències, formes, pesos... és bo que experimenti també amb sorra, arròs, llegums crus, terra... a la vegada estarem treballant habilitat manual (les diferents pinces digitals). Durant aquests primers anys es quan sorgeixen la majoria de les habilitats manuals fines i gruixudes, si es dóna de forma correcta afavorirà l’aprenentatge de tasques escolars. Si l’infant té una bona base arribarà a l’escola preparat per agafar unes estisores, un llapis, mantenir el seu cos assegut a la cadira, mantenir una bona posició quan hagi d’escriure... abans que l’infant arribi a agafar un llapis haurà d’haver manipulat moltes altres coses.
Tot aquest treball també té repercussions a nivell cognitiu. El nadó no comprendrà conceptes com: damunt, sota, costat, darrera, lleuger, pesat... fins que els hagi experimentat.
A la vegada tots els jocs tenen components emocionals: tots els jocs han de motivar a l’infant. Experimentar amb diferents textures i diferents olors que li provocaran experiències agradables i desagradables per exemple hi ha nens que els hi costa tocar textures com l’arròs o depèn de quin plàstic, els hi fa angúnia, però es bo que igualment ho provin en diferents ocasions i aprenguin així el que els hi produeix plaer i displaer.
Beneficis de la psicomotricitat:
• La informació de l’exterior arriba al cervell de manera organitzada. La qual cosa l’ajudarà en un futur en les capacitats d’aprenentatge i concentració.
• Afavoreix la integració dos cantons simètrics del cos. Es treballa la coordinació, l’agilitat física i les habilitats manuals.
• Jocs d’integració dels sentits.
• Fomenta unes bases de seguretat en els moviments que li aportaran autoconfiança i unes bones bases d’autoestima.
La pràctica de la psicomotricitat en aquestes edats tan primerenques és també preventiva. Ha de detectar trastorns psicomotors o dificultats en el desenvolupament global del subjecte.
És una tècnica que se’n poden beneficiar tots els nadons. Aquells que tenen alguna dificultat en el seu desenvolupament com aquells que no. Perquè és una tècnica que pretén acompanyar al nadó per a un desenvolupament correcte de totes les seves capacitats.
Tot el que treballa la psicomotricitat és important ja que com més harmònic hagi sigut el desenvolupament de l’infant en els seus primers anys de vida millors condicions tindrà per adaptar-se a les futures condicions tan motores, lingüístiques, emocionals, socials i cognitives.
Anna Grau Papaseit
Terapeuta ocupacional i psicomotricista
