Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Xerrades. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Xerrades. Mostrar tots els missatges

dijous, 3 de setembre del 2015

Xerrada: Que és el què REALMENT necessiten els infants?



Aquest dimecres 2 de setembre ens ha visitat la Marta Ortega, fisioterapeuta i especialista de l’INPP (Institute of Neurodevelopmental Psychology) per parlar del què realment necessiten els nens per al seu desenvolupament neuromotor.
Ens va parlar del desenvolupament del sistema nerviós i del cervell em les diferents etapes evolutives. Va explicar què són els reflexes primaris i posturals i com els nadons els van exercitant fins què els integren totalment i acaben per desaparèixer. La manca de moviment lliure, entre altres coses, pot fer que aquests reflexes no desapareguin i siguin un possible origen d’alguns comportaments, dificultats físiques i problemes d’aprenentatge. En aquest cas, és possible intervenir amb determinades tècniques per aconseguir la inhibició d’aquests reflexes.

Tot i que aquestes intervencions haurien començar a partir dels 8 anys, des del naixement podem ajudar-los, permetent-los el moviment lliure, per exemple a una manteta al terra, perquè vagin integrant aquest reflexes amb què neixen i evolucionin en la seva maduració i aprenentatges.
Una xerrada molt interessant!

dijous, 2 de juliol del 2015

Xerrada de Barbara Harper a Valls



En col·laboració amb el Pius Hospital de Valls, el passat dijous 2 de juliol va tenir lloc  la conferència “La importància del part fisiològic i l'alletament matern per a la mare i el nadó”  impartida per Barbara Harper, llevadora nord americana i formadora perinatal amb gran prestigi internacional.

Prèviament vam visitar les sales de part del Pius Hospital de Valls, per veure les millores que s'han estant produïnt en l'atenció al part.
 
 
La conferència, oberta als professionals del sector i al públic en general, va tenir lloc a la Biblioteca Popular (Passeig dels Caputxins, 35) de Valls, i va aplegar gran quantitat de públic.

Va fer la traducció simultània Zeresh Altork, psicóloga social i educadora.

 
Barbara Harper, és la fundadora del Waterbirth International. Des de fa més de 30 anys, forma professionals a tot el món sobre part fisiologic, no perturbat, i respectuós per a la mare i el nadó, i sobre la importancia de l´us de l´aigua en el procés. El seu llibre“Opciones para un parto suave” ha estat traduit a més de set idiomes.


 

 

dijous, 4 de juny del 2015

Rafi López ens parla de la son infantil


Aquest dimecres 3 de juny ens ha acompanyat la Rafi López, mare de dos fills, assessora de lactància i creadora de la comunitat virtual www.dormirsinllorar.com . Aquest és un espai on es comparteix informació de mare a mare sobre la son dels bebès i nens petits.

Com a coautora del llibre que porta el mateix nom, DormirSinLlorar.com - Ideas para ayudar a dormir a tu bebé sin lágrimas ens ha parlat de com és la son normal dels petits, què en podem esperar i  si la falta de son ens afecta massa, en quins aspectes podem incidir amb petis canvis o rutines, per intentar millorar les nostres nits.

Tot i que cada família ha de decidir què és el què li va millor, i no haurien d'admetre que persones alienes els donin lliçons de com han de dormir a casa seva, ens ha deixat un bon consell: El bebè, com més a prop, millor.
 

dijous, 14 de març del 2013

XERRADA A VALLS SOBRE LA FUNCIÓ DE LA DOULA

Xerrada sobre les Doules 

Què? Doules: Sumant un suport per a canviar la forma de néixer. Les doules són dones, generalment mares, que tenen una experiència i una formació específica i que conviden a les dones a què visquin la seva matenitat amb informació i acompanyades amb consciència. En aquesta xerrada podreu conèixer quin és el rol de la doula, la seva història i es podran resoldre dubtes que vagin sorgint respecte a l'acompanyament a la dona en el camí de la seva maternitat. 

Quan? El proper dilluns dia 18 de març a les 18 hores. 

A on? A les dependències de l'Institut Municipal de Desenvolupament Local-Vallsgenera (antiga Casa Caritat). 

Qui? Pilar Carmona, Doula, Assessora de lactància i Educadora Infantil. 

Si us plau, sentiu-vos lliures de compartir-ho amb qui pugui interessar. Gràcies. 




Pilar Carmona 
 661804448


 

dijous, 9 de febrer del 2012

Xerrada Psicomotricitat en nadons. Per Anna Grau


La psicomotricitat és una tècnica que parteix de la relació entre el cos, l’emoció i la ment i pretén afavorir totes les potencialitats de l’infant. Ho fa a través del joc ja que aquest és l’ocupació de l’infant, i és gràcies a ell que es desenvolupa, crea la seva identitat i aprèn i integra tot el que són les normes i regles.

La pràctica de la psicomotricitat, en aquest cas dirigida a nadons de 0 a 3 anys, porta per objectiu: Acompanyar a l’infant en el seu desenvolupament de manera que sigui el més equilibrat possible.

L’etapa de 0 a 3 anys es caracteritza per la globalitat, que vol dir que totes les funcions i capacitats del nadó són importants i totes elles guarden relació. L’atenció no s’ha de centrar en aquelles capacitats que tingui més evolucionades, sinó que primer s'han d'establir les capacitats més primitives, unes bones bases. I a partir d’aquí treballar per a què hi hagi un desenvolupament harmònic.

Cada nadó té una velocitat de desenvolupament i s’ha de respectar el seu ritme. L’edat s’ha de prendre com a referència. És més important que el nadó vagi recorrent el seu camí sense preses i sense saltar-se cap etapa que arribar a una etapa dos mesos abans o dos mesos més tard. S’ha de donar un temps necessari. Sobretot no hem de proposar exercicis que el nadó encara no estigui preparat per realitzar.

Durant els primers anys de desenvolupament es donen molts canvis en el nadó. És l'època del punt de partida del seu desenvolupament com a persona ja què està establint les bases de la seva personalitat. Per tant l'estimulació i la informació que rebi en aquesta etapa és molt important perquè crearà les bases de la seva autoestima. Una estimulació adequada en aquest període li aportarà al nadó a augmentar la seguretat, a confiar en el seu cos en moviment. A què estigui més predisposat a conèixer l'entorn que el rodeja. Volem que el nadó solidifiqui unes bones bases de seguretat en ell mateix que l'ajudarà en totes les seves futures situacions.

El nadó cada dia s'enfronta a nous reptes i com millor s’estiguin desenvolupant els seus recursos i les seves capacitats més eficaç serà la seva adaptació al medi. L’estimulació ha d'ajudar a desenvolupar tots els seus sentits i li proporcionarà seguretat i plaer. per exemple com més textures conegui i discrimini més segur i obert es sentirà i més disposat estarà a explorar un entorn nou. L'estimulació és per ajudar-lo a desenvolupar tots els seus sentits.

L’oferta de material és molt variada: matalassos, coixins de diferents mides i textures, pilotes de diferents mides, colors, tactes,... ninos de diferents pesos i formes, inflables de platja, hamaques, mantes i teles, coixins de gomaespuma. També bancs, tamborets, sonalls/cascavells (objectes sonors), peces de plàstic i fusta per encaixar, per apilar, un mirall (l’ajuda en el treball de consciència de cos i a diferenciar-se de l’altre. També ens serveix per jugar-hi: es poden fer jocs de gestualitat.. ).
Cert material com els matalassos i els coixins aporten informació al nadó de com està el seu cos col•locat, que li serveix pel seu control postural. Els jocs realitzats a sobre dels objectes afavoreixen l'equilibri.

El millor espai per al seu joc és al terra: s’evitaran futur problemes per forçar posicions que encara no li corresponen. A partir dels 3 mesos ja se li pot donar la oportunitat de passar estonetes al terra i anar augmentant progressivament el temps. Que el nadó passi estones al terra és bo perquè començarà a descobrir que l’espai té profunditat i l'ajudarà a desenvolupar l'orientació espacial. A part de començar a guanyar autonomia. I ell sol s'enfrontarà a nous reptes que li produiran desequilibris i ell haurà de desenvolupar recursos per tornar-se a equilibrar.
És important que l’espai on es realitzi sigui segur: on tot el que hi ha és per què el nadó ho pugui tocar, endolls tapats, sense cables. Res que el nadó es pugui fer mal, pugui trencar. I suficientment gran: sense objectes que li limitin el moviment.

El nadó des de que neix té una curiositat innata que s’ha d’aprofitar. Com més propostes li presentem (de manera endreçada) farem augmentar la seva capacitat d’aprenentatge.

Aquestes propostes han d’incloure diferents moviments i posicions: voltejos, rotacions, diferents desplaçaments, activitat estirat boca amunt i boca avall, fer-lo rotar sobre ell mateix (fer la croqueta). Col•locar-lo: assegut, damunt de diferents superfícies per exemple un coixí i que hagi de mantenir l’equilibri i on hagi de realitzar moviments laterals (que s’hagi de girar cap a un cantó i cap a l’altre), dret, de genolls (per exemple penjar de dalt objectes que li cridin l’atenció on ell hagi de fer tot l’esforç d’aixecar el seu cos en contra de la gravetat), de puntetes... qualsevol moviment en si ja motiva el nen a moure’s, ell per si sol ja buscarà el moviment perquè li proporciona plaer però banda també li aportarà informació de com és el seu cos i de les seves possibilitats. Si les accions es van repetint, cada vegada seran més controlades.


Un exercici que té especial importància per tot el que es treballa i representa és el gateix:
. Representa que hi ha hagut una dissociació de les extremitats inferior i superiors, ja que són capaces de treballar per separat (abans tot el seu cos era un sol bloc).
. Símptoma d'evolució corporal pel que fa a la coordinació, musculatura i equilibri i s'estan reforçant les vertebres i els músculs del coll i tronc.
. S'activa la visió dels dos ulls per formar una única imatge (abans els dos ulls treballaven per separat).
. Les cames que estaven rotades cap a l'exterior es van rotat cap a l'interior i el cap del fèmur acaba d’encaixar amb la pelvis.
. Aquest gateix contralateral indica que el cos es prepara per tots els exercicis contra laterals que farà després com caminar, saltar amb una cama, pujar/baixar escales, etc.
Podem fer que el nadó gategi per sobre de diferents textures, de diferents superfícies amb diferents dureses, posant-li obstacles pel camí que hagi de superar o esquivar, circuits, gatejar amb objectes a les mans o seguint algun objecte que es mogui. Un gateig cada vegada més difícil.

Què guanyarà el nadó amb els diferents moviments i posicions?:
Activarà i reforçarà els músculs del coll, tronc, braços i cames. Treballarà l’equilibri, orientació espacial, coordinació física, coordinació entre la mà, l’ull i la cama, força muscular, amplitud de moviment (dilatar al màxim els seus músculs per incrementar la flexibilitat), l’ajudaran a conèixer com és el seu propi cos (que té dos cames, com les ha de moure, que té dos mans...).
Tota estimulació a nivell físic li permetrà adquirir un control sobre els seus moviments cada vegada més precisos i estables. Tot i que aquestes posicions s’han de proposar sempre que el nadó tingui la suficient maduresa per realitzar-los.

L’estimulació ha de ser en els dos cantons del cos. No volem que un cantó rebi més estimulació que l'altre. L'objectiu és que el nadó integri i activi els dos cantons del cos. Això té conseqüències a nivell cerebral: els dos hemisferis cerebrals han de treballar conjuntament. Tenim dos costats del cos simètrics que funcionen per separat i volem que treballin com a una única unitat.
De manera general i per a qualsevol edat els jocs de manipulació d’objectes afavoreixen el procés d'unificar els dos costats corporals. A la vegada poden anar acompanyats de llenguatge: té, dóna’m, posa, treu, dintre... i estimularem els sons i el llenguatge.

Si estimulem el sentit del tacte ajudarem al nadó a organitzar-se i a sentir-se més segur. El nadó anirà organitzant el seu món a partir del seu cos, ell sap on acaba el seu cos gràcies al tacte. Primer necessita organitzar-se ell i després interaccionarà amb l’exterior. Primer les experiències que rep no sap si procedeixen de l’exterior o de l’interior del seu cos. Durant els 3 primers anys de vida predominen el desenvolupament d’aquestes capacitats sensitives. Li hem d’oferir el major nombre possible de sensacions tan relatives al seu propi cos com al món extern. Gràcies al tacte aprèn a reconèixer els objectes, aprèn volums, consistències, formes, pesos... és bo que experimenti també amb sorra, arròs, llegums crus, terra... a la vegada estarem treballant habilitat manual (les diferents pinces digitals). Durant aquests primers anys es quan sorgeixen la majoria de les habilitats manuals fines i gruixudes, si es dóna de forma correcta afavorirà l’aprenentatge de tasques escolars. Si l’infant té una bona base arribarà a l’escola preparat per agafar unes estisores, un llapis, mantenir el seu cos assegut a la cadira, mantenir una bona posició quan hagi d’escriure... abans que l’infant arribi a agafar un llapis haurà d’haver manipulat moltes altres coses.


Tot aquest treball també té repercussions a nivell cognitiu. El nadó no comprendrà conceptes com: damunt, sota, costat, darrera, lleuger, pesat... fins que els hagi experimentat.

A la vegada tots els jocs tenen components emocionals: tots els jocs han de motivar a l’infant. Experimentar amb diferents textures i diferents olors que li provocaran experiències agradables i desagradables per exemple hi ha nens que els hi costa tocar textures com l’arròs o depèn de quin plàstic, els hi fa angúnia, però es bo que igualment ho provin en diferents ocasions i aprenguin així el que els hi produeix plaer i displaer.

Beneficis de la psicomotricitat:
• La informació de l’exterior arriba al cervell de manera organitzada. La qual cosa l’ajudarà en un futur en les capacitats d’aprenentatge i concentració.
• Afavoreix la integració dos cantons simètrics del cos. Es treballa la coordinació, l’agilitat física i les habilitats manuals.
• Jocs d’integració dels sentits.
• Fomenta unes bases de seguretat en els moviments que li aportaran autoconfiança i unes bones bases d’autoestima.

La pràctica de la psicomotricitat en aquestes edats tan primerenques és també preventiva. Ha de detectar trastorns psicomotors o dificultats en el desenvolupament global del subjecte.
És una tècnica que se’n poden beneficiar tots els nadons. Aquells que tenen alguna dificultat en el seu desenvolupament com aquells que no. Perquè és una tècnica que pretén acompanyar al nadó per a un desenvolupament correcte de totes les seves capacitats.

Tot el que treballa la psicomotricitat és important ja que com més harmònic hagi sigut el desenvolupament de l’infant en els seus primers anys de vida millors condicions tindrà per adaptar-se a les futures condicions tan motores, lingüístiques, emocionals, socials i cognitives.

Anna Grau Papaseit
Terapeuta ocupacional i psicomotricista

dijous, 19 de gener del 2012

Extracció i conservació de la llet materna

De vegades ens hem de separar un temps del nostre fill, o hem de mantenir o augmentar la nostra producció per dificultats de succió del bebè, o necessitem suplementar la llet que el bebè treu del pit, o hem de tornar a la feina després de la baixa maternal, però això no significa que haguem de privar al nostre fill del seu aliment més valuós: la llet materna. Com?

Ens podem treure la llet manualment, o amb un dels tirallets que hi ha al mercat. La tria del tirallets dependrà de l’ús que n’haguem de fer, si és per una extracció ocasional potser ens serviria un de manual, però si ens haguéssim de treure molt sovint, i en quantitat, seria més convenient un de tipus doble hospitalari. ÉS preferible provar-ne alguns i triar el que millor ens vagi.

Primer hem de buscar un lloc tranquil, on ens puguem sentir relaxades, rentar-nos molt bé les mans i fer-nos un massatge al pit, en direcció al mugró i fer rotacions al voltant de l’arèola, tirar el cos endavant i sacsar els pits. Si ens traiem llet d’un pit mentre el bebè mama de l’altre, ens serà més fàcil, perquè aprofitem el reflex d’ejecció. Si no tenim el bebè a prop, ens pot ajudar buscar algun altre estímul, com mirar una foto del bebè, olorar una peça de roba seva, o sentir el seu plor gravat al telèfon.

És normal que al començament no ens surti gairebé gens de llet, l’aparell no és tan eficaç com la succió d’un bebè. Val més fer diferents extraccions cada 2-3 hores, i anar guardant les petites quantitats que treurem. Això és especialment important si el que volem és conservar o augmentar la producció, per ajudar a un bebè amb dificultats o que està separat de la mare: hauríem de fer 6-8 extraccions de dia i un parell d’extraccions durant la nit.

Extracció manual

Ens pot ser molt útil quan tenim una ingurgitació o una mastitis, per buidar-nos el pit quan el bebè no vol mamar o no el tenim a prop. Algunes dones agafen una bona tècnica, i no necessiten cap altre estri.

La posició més usual és amb el polze per sobre de l’arèola i amb la resta de dits per sota. Hem d'apretar sobre una zona a uns 3 cm de la base del mugró, munyint cap al mugró, sense fer lliscar els dits per la pell. Cal anar girant la mà per agafar tots els quadrants del pit i que no quedin zones sense extreure. Una sessió d’extracció manual pot durar uns 20 minuts, tot alternant tots dos pits.

Extracció amb tirallet

Hi ha tirallets elèctrics, a piles o accionats manualment. Haurem triat el que més s’adeqüi a les nostres necessitats. Alguns tirallets disposen de diferents mides de copes, que s’adapten millor als pits més petits o més grans, ja que ha de quedar ben segellada amb el pit. Abans del primer ús cal que rentem molt bé o esterilitzem les parts que tinguin contacte amb la llet. Quan comencem l’extracció, hauríem d’imitar el patró del bebè: unes succions ràpides al començament i després mantenir el ritme amb aspiracions més llargues. No ens estarem més de 10 minuts seguits en el mateix pit. Després hem de rentar amb aigua i sabó tots els components no elèctrics de l’aparell, vigilant que no quedin restes de llet.

On guardem la llet?

Servirà qualsevol recipient d’ús alimentari, de plàstic o vidre, amb tapa hermètica, o els potets per a anàlisis, prèviament esbandits amb aigua i sabó. També hi ha bosses específiques. Si fem servir el col•lector que ve amb l’aparell, on es pugui adaptar una tetina, caldrà fer menys transvasaments i hi haurà menys risc de contaminació.

Si ens traiem la llet fora de casa, necessitarem algun tipus de nevera pel transport. Hi haurem de posar plaques de gel per mantenir la frescor, i tan bon punt arribem a casa guardarem la llet a la part interior de la nevera (no a la porta, on la temperatura no és tan constant) o al congelador. Si hem fet servir bosses, convé ficar-les dintre d’un altre recipient rígid, per evitar que es trenquin.

Guardarem la llet en petites quantitats de 50ml o 100ml, així evitarem haver-ne de llençar. Sempre hi posarem una etiqueta amb la data, per anar gastant primer les més antigues. Es poden barrejar en un sol pot la llet extreta en diferents sessions del mateix dia, per congelar-la tota junta, sobre tot al començament, que ens pot sortir poca quantitat en cada extracció.

Conservació de la llet extreta


Descongelació

Podem descongelar ràpidament posant el potet de llet dins un pot amb aigua escalfada, com un bany maria però fora del foc. També podem fer servir el microones, però s'ha de remoure bé i assegurar-nos que el nen no es pugui cremar. No l’escalfarem directament al foc. Es poden barrejar per a una mateixa presa llets extretes en diferents dies, però sempre agafarem les etiquetades amb la data més antiga.

La presa

La llet , en principi, és de color blanc, però depenent del què hem menjat pot prendre diferents tonalitats: grogues, rosades, verdoses, o fins i tot blau. No ens ha de preocupar, la llet és bona de totes maneres. També és possible que en olorar-la ens recordi olor a ranci. Això és degut a un enzim que porta incorporat, la lipasa, que ajuda a digerir els greixos. Si malgrat l’olor estranya (per a nosaltres) el bebè no rebutja la llet, no hi donarem més importància. Si el bebè sembla que no li agrada el gust d’aquesta llet podem intentar limitar l’acció de la lipasa congelant la llet al més ràpidament possible i descongelant també ràpidament. En casos extrems, podem desactivar aquest enzim escalfant la llet fins a 60ºC, just quan es comencen a formar bombolletes al voltant del cassó.

Les quantitats a donar són orientatives, el vostre fill ja us farà saber la quantitat que necessita en cada presa. És habitual que molts bebès no vulguin menjar res fins que no arribi la mare, ho compensaran mamant més quan estigui amb ella. Els nens més grans poden necessitar quantitats de 120 ml a 150 ml.

Podem donar la llet a temperatura ambient o una mica temperada, i sempre la remenarem bé, perquè quan reposa, la fracció greixosa sura damunt de la més aquosa.

Cal tenir en compte que si donem la llet amb biberó, alguns nens poden tenir dificultats després per tornar-se a aferrar al pit. Els moviments amb la llengua que han de fer quan prenen biberó són diferents dels que fan al pit, i de vegades es poden confondre. Per evitar-ho, es pot donar la llet amb xeringa, gotet, cullereta o relactador (molt adient per ajudar a augmentar la producció, ja que el bebè estimula el pit mentre rep el suplement).

Si l'ús del biberó és indispensable, podem fer servir el que s'anomena mètode Kassing, que consisteix a donar la llet amb el biberó en posició gairebé horitzontal a un bebè assegut el més recte possible. La tetina, de fluxe lent, serà rodona i  llarga, de base estreta i de material tou.
Estimularem  la succió tocant-li les galtes i sota el nas, i quan obri bé la boca introduirem el biberó, deixarem que faci 5-6 succions, i li traurem de la boca. Així fins que s'acabi la presa.

divendres, 10 de juny del 2011

Problemes durant la lactància

Si a una dona embarassada li preguntem si li donarà el pit al seu fill, probablement respondrà. “Sí, si puc...” Aquest “si puc” respon a una DESCONFIANÇA en el propi cos. És possible que a algú no li funcioni el ronyó, o tingui problemes de fetge, però no és possible que al 40% de les dones no els funcionin les glàndules mamàries. I en aquesta categoria també entraria la qüestió de tenir “bona llet” o “mala llet” (bé, aquesta última en circula molta, però, per sort, no ens surt dels pits de les dones). La llet és llet i prou. És cert que canvia de composició en cada presa, durant la presa, en funció de l’edat del nen, però SEMPRE és la més adient per al fill. La immensa majoria de les dones PODEN donar el pit, si ho volen.
El segon problema que ens podem trobar, és la DESINFORMACIÓ. Aquesta es deriva en unes falses expectatives de què farà el bebè: cada quant ha de menjar, quant ha de dormir, quan ha de pujar la llet després del part, com i quant ha d’augmentar de pes, etc. i en consells obsolets i errats per solucionar aquests problemes (encara hi ha qui pensa que els nounats que demanen “abans de les tres hores” tenen problemes d’alimentació o que no donen prou valor al calostre, que és el que cobreix totes les necessitats del bebè fins que no es produeix la pujada de la llet –que, per altra banda, pot no produir-se fins al cinquè dia després del part- o que fan una mala interpretació dels percentils de pes).

Alguns del problemes reals de la lactància són produïts per les rutines hospitalàries, com la separació de la mare i el nadó just després del part. La primera hora després del part és quan el bebè es troba en un estat d’alerta que el portaria a fer la primera presa de manera instintiva. En canvi, si a la mare i fill els separen i no es tornen a trobar fins passat un temps (que pot ser de vàries hores, en cas de cesària), el nen s’adormirà o, probablement, ja li hauran administrat un biberó que pot fer que quan es trobin, el nen no tingui gana i no vulgui mamar, o bé que hagi après a mamar del biberó i no sàpiga aferrar-se al pit. En ambdós casos la mare pot pensar que el nen “rebutja” el pit, quan només caldria insistir-hi una mica. Per sort, cada vegada més centres estan posant en marxa la rutina de pell amb pell la primera hora i el mètode mare cangur.

És cert que podem trobar una hipogalàctia (poca producció de llet) en algunes dones, que pot ser per causes hormonals (per exemple, un hipotiroïdisme mal o gens controlat podria produir una manca de producció de llet: la solució és tractar aquesta causa i el problema desapareixeria), per falta d’estimulació del pit (això d’allargar el temps entre preses) o altres problemes (retenció de placenta, prendre anticonceptius orals amb estrògens, fàcilment solucionables), però el que és cert és que la veritable hipogalàctia és molt estranya, i podria estar produïda per l’agenèsia de la glàndula mamària -la glàndula no s’ha desenvolupat durant l’adolescència, res a veure amb tenir els pits petits-, un dèficit congènit de prolactina -molt, molt estrany-, o provocada per una cirurgia de reducció del pit quan s’hagin tallat tots els conductes, per exemple. En aquests casos la producció no seria suficient per alimentar el nadó i caldria seguir una lactància mixta, complementada amb altra llet.

Una vegada que s’ha instaurat la lactància, el problema que més ens trobem és el DOLOR a l’hora de donar el pit. Aquest dolor pot tenir múltiples causes:

§         Una mala postura: El bebè no està ben agafat, i en lloc de tenir l’arèola i part del pit a la boca, només mastega el mugró, cosa que fa que surtin clivelles i faci mal. Moltes vegades, aquesta mala postura és per causa de no haver vist altres dones donant el pit, i si vols posar el bebè en la posició de com si donessis un biberó no es pot aferrar correctament, i apareix el dolor.
§         De vegades aquesta mala postura està causada per dificultats de succió del bebè, produïdes per un tel curt de la llengua (anquiloglòsia o “frenillo”) o una mica de retrognatia (la mandíbula inferior més curta). En aquests casos canviar de postura pot ajudar, com són les posicions verticals i ventrals (el bebè estirat panxa avall sobre la mare). De vegades cal tallar el tel per alliberar la llengua i que estimuli adequadament el pit, ja que moltes vegades s’associa a una producció insuficient de llet, preses molt llargues, demanda constant, escàs guany de pes etc.
§         Dolor al mugró causat per infecció. També anoenada mastitis subclínica. La llet conté una flora bacteriana habitual que normalment es manté en equilibri. De vegades algunes cepes de bactèries creixen massa ràpid i desplacen les poblacions d’altres. Quan es produeix aquest desequilibri, la mare pot notar coïssor, punxades i dolor intens, sobre tot quan puja la llet (com si es clavessin agulles a través del mugró). Fins no fa gaire, s’associava a la presència d’un fong, la Candida, però ara s’ha vist que els causants són bacteris del tipus estafilococ o estreptococ.  Recentment s’està estudiant l’administració de probiòtics (bactèries làctiques similars a les de la llet materna) per restablir aquest equilibri i “curar” la infecció. En altres casos, cal administrar un antibiòtic, que hauria de pautar-se després d’un cultiu de la llet per veure quin és el més adequat.
Altres problemes, ocasionats normalment per un buidatge inadequat del pit són:
§         Ingurgitació: sol succeir els primers dies de la lactància, quan es produeix la pujada de la llet, o quan estem molta estona sense donar el pit, o també quan el bebè no el buida totalment (per tenir el tel de la llengua curt, per exemple). El remei és buidar, buidar i buidar el pit, a mà, amb tirallets o amb la succió del bebè.
§         Obstrucció. Queda un dels conductes taponats, i la llet s’acumula. Ens apareix un bony calent i envermellit. La solució és buidar-lo, fer un massatge per drenar i posar el bebè a mamar del pit afectat, procurant que la barbeta quedi a la zona del bony, perquè així amb la llengua farà baixar la llet d’aquella zona. Aplicar fred entre les preses fa baixar la inflamació
§         Mastitis. Una mastitis és una infecció al pit que presenta un quadre amb febre (més de 38,5), malestar general, sensació de debilitat, com una grip. I a més una zona o tot el pit inflat, vermell i calent. Igual que amb la infecció del mugró, pot caldre prendre un antibiòtic adequat, pràcticament tots són compatibles amb la lactància, durant el temps que se’ns hagi indicat, encara que el malestar hagi desaparegut. Convé seguir buidant el pit, igual que amb l’obstrucció, aquesta llet no li farà cap mal al bebè. Ens poden receptar també un antiinflamatori.
§         Abscés. Una mastitis mal curada pot derivar en abscés. La zona s’infecta tant que s’omple de pus. Cal drenar-lo preferentment amb aspiració amb agulla fina guiada per ecografia, o bé quirúrgicament, mètode que ens ocasionarà més molèsties, i continuar buidant el pit. Si quedés la llet retinguda, es podria empitjorar el quadre. Es pot continuar amb la lactància després de la intervenció.
Ens podem trobar altres problemes, com la síndrome de Raynaud, perles de llet, etc. però aquests són els més habituals. Assistint a un grup de lactància durant l’embaràs podem resoldre els problemes de desconfiança i desinformació, i després les assessores poden ajudar a diagnosticar i resoldre els altres problemes (encara que només un metge pot receptar medicaments, és clar).

La nostra adreça per resoldre els dubtes de lactància és: grup.lactancia@gmail.com

Cristina Pardo

dijous, 2 de juny del 2011

Xerrada: L'alimentació complementària

Les recomanacions actuals de l’Organització Mundial de la Salut i les associacions de pediatria dels diferents països són la lactància materna exclusiva durant els primers sis mesos de vida,  complementada amb altres aliments fins als dos anys, i a partir d’aquí tot el temps que la mare i el fill vulguin.
El sistema immunitari, digestiu i psicomotriu del bebè no està preparat per tolerar aliments diferent a la llet fins als sis mesos d’edat. Fa uns anys, quan gran part dels nadons s’alimentava de fórmules artificials a partir del mes o dos mesos, i per evitar possibles mancances de vitamines, etc es va introduir l’alimentació complementària a partir dels tres o quatre mesos d’edat. En aquest cas els bebès no eren capaços de mastegar i empassar menjar sòlid, i per això se’ls havia de donar en forma de puré. Actualment les fórmules infantils estan una mica més adaptades, i per això la relació risc-benefici d’oferir altres aliments indica que és millor esperar als sis mesos. En el cas de nens alletats NO NECESSITEN RES MÉS QUE LA LLET MATERNA ALMENYS FINS ALS SIS MESOS D’EDAT.

Els aliments que hem d’oferir als nadons a partir del sis mesos han de complir 4 requisits:
  • Han de ser oportuns: El nen ha d’estar preparat per rebre altres aliments. Alguns ho estaran als sis mesos, però d’altres no acceptaran res fins als vuit. No passa res. Hem de respectar el seu estat maduratiu i esperar a què estigi llest. Sabrem que està preparat si:
    • Mostra interès pel que mengem.
    • Pot quedar-se assegut
    • Sap expressar gana i sacietat amb els gestos: obre la boca quan vol menjar i gira la cara quan no vol més
    • Ha perdut el reflex d’extrusió (quan se li posa alguna cosa a la boca ho treu amb la llengua. És un reflex innat per evitat ennuegaments)
  • Han de ser adients: Hem d’oferir aliments sans i variats, rics en energia i micronutrients.
    • Preferiblement frescos i autòctons.
    • L’ordre en què apareguin a la dieta és indiferent
    • No cal que siguin triturats: un bebè de sis mesos és perfectament capaç d’agafar un tros de pa, o de carn, o de fruita amb la seva maneta i posar-s’ho sol a la boca
    • Cal afegir oli a les verdures per incrementar el valor calòric
    • No cal afegir ni sucre ni sal  (i si se n’hi posa que sigui iodada)
  • Han de ser innocus: Per prevenir l’aparició d’al·lèrgies i intoleràncies
    • Començar per poques quantitats
    • Oferir aliments, poc a poc i un cada vegada, deixant passar uns dies abans d’incorporar un de nou,
    • Vigilar la higiene a la cuina: rentar molt bé la fruita i la verdura i cuinar molt bé la carn, el peix i els ous
    • El gluten (pa, macarrons...) es pot oferir a partir del sis mesos, lentament i preferiblement mantenint la lactància materna almenys dos o tres mesos més. Es la millor manera de prevenir la malaltia celíaca
  • Han de ser respectuosos: Mai, mai, mai hem d’obligar a menjar a un nen. Fer-ho seria col·laborar a augmentar les taxes d’obesitat infantil
    • Respectar els senyals de gana i sacietat
    • Afavorir que pugui menjar per ell mateix (amb els dits, amb cullera, amb el got)
    • Evitat l’ús de biberons a partir de l’any, i utilitzar-lo exclusivament per la llet.
    • Sense horaris rígids
    • Fer del dinar o el sopar un acte social, afavorir que mengi amb nosaltres, així aprendrà per imitació
Calendari recomanat:
-          Fins als sis mesos: Exclusivament la llet que hagi pres sempre: materna o fórmula artificial.
-          Dels 7 als 12 mesos: incorporar els aliments complementaris, evitant
    • els sòlids amb risc d’ennuegament (com els fruits secs sencers, olives senceres, patates xips),
    • aliments desnatats,
    • excés de sucs (pot afavorir el risc d’obesitat i de càries),
    • excés d’altres làctics (fora de la llet materna o la fórmula),
    • sal i aliments massa salats (embotits),
    • el marisc (podria augmentar el risc d’al·lèrgia)
    • i la mel (pel risc de botulisme).
Fins a l’any la base de la dieta dels lactants ha de ser la llet (de la mare o de fórmula) que ha de continuar sent la principal font d’energia, líquids i nutrients i els altres aliments són complementaris: no hem de substituir cap presa, sinó mantenir la lactància a demanda, i oferir els aliments, també a demanda, incrementant la varietat de sabors i textures, perquè es vagin acostumant a altres tipus d’alimentació... Cal potenciar els cereals (blat, moresc, arròs... en forma de pa, pasta...) els llegums, la carn i el peix. Per beure, l’aigua en got,o provinent de la llet que prenguin, és ideal.
-          12 a 24 mesos: Es pot oferir més quantitat de làctics (formatge, iogurts, llet sencera de vaca) vigilant la tolerància del petit, i seguir amb la llet materna amb els nens que prenien pit.
-          24 mesos a 3 anys: La seva dieta ja ha de ser com la de l’adult, però en menor quantitat i evitant els sòlids amb risc d’ennuegament. L’angoixa de pensar que el nostre fill no menja prou, també té a veure amb es nostres expectatives: Imaginem una ració per a un adult de 60 kg. A un bebè de 10 Kg li hauríem d’oferir una quantitat 6 vegades menor!
-          A partir dels tres anys ja podem oferir els aliments sòlids amb risc d’ennuegament (festucs, avellanes senceres, crispetes, moresc...), sempre sota vigilància
En el nostre entorn és molt estrany que els bebès tinguin deficiències nutricionals, més aviat el risc és el contrari, d’obesitat.
Si voleu més informació podeu llegir el llibre  “Mi niño no me come/El meu nen no menja” del pediatra Calos González, o "Se me hace bola" de Julio Basulto, o "El niño ya come solo", de Gill Rapley, o buscar a internet baby-led-weaning i veureu un munt de nens menjant solets i ben feliços!


 
Aquí podeu sentir el Carlos González parlant-ne


dilluns, 30 de maig del 2011

Conferència sobre l’ús de tècniques osteopàtiques durant l’embaràs i en nens.


L'Osteopatia és la ciència i l'art de diagnosticar i de tractar les disfuncions de mobilitat dels teixits del cos humà, que provoquen trastorns i pertorben l'estat de salut de l'organisme. El que caracteritza a l'organisme humà és el moviment i el que caracteritza l'estat de salut és l'equilibri en aquests moviments.
La medicina osteopàtica pretén restablir els equilibris pertorbats en tots els nivells funcionals del cos humà.
Es situa, doncs, en el context de la prevenció i de la conservació de la salut. Basada en l'anatomia i la fisiologia del cos, l’ osteopatia és alhora un art, una ciència i una tècnica.
És una teràpia únicament manual, oposada en aquest punt a la medicina al·lopàtica, però totalment  complementària i interactiva amb aquella en la recerca de la salut de l'individu.
El gran ventall de tècniques de que disposa la fan molt indicada en el tractament de les dones durant l’embaràs i dels nens de totes les edats, ja que el cos d’aquestos en la seva etapa de creixement presenta una plasticitat i una capacitat d’adaptar-se enorme.
Les postures que el fetus ha de mantenir dins de la mare, i les pressions i tensions que pateix en el moment del part poden fer que aquest moviment fisiològic es pugui veure alterat, i provocar disfuncions, que en moltes ocasions el tractament d’osteopatia permet restablir d’una forma molt confortable per al nadó.
Pep Ferré, osteòpata d’Eix natural

dijous, 5 de maig del 2011

Xerrada: Experiències de part natural

La trobada de dimecres 4 de maig tractava de les opcions de part natural, i es va centrar en l’experiència del part domiciliari de la Lydia.
Un part natural no és només el resultat d’un naixement per via vaginal, si no molt més que això. Durant un part natural es respecten les necessitats de temps, mobilitat, confort, etc. de la mare i el bebè. El professional que l’atén manté una actitud vigilant, potser donant algunes indicacions per facilitar la tasca de la mare, i només actua en cas de necessitat.
Un part vaginal en què la mare ha estat tota l’estona estirada i immòbil, se li ha privat de beure, de moure’s, amb entrada i sortida constant de gent del paritori, potser li han posat oxitocina sintètica perquè el part no anava amb la celeritat que necessitaven els que l’atenien, anestèsia per poder suportar les contraccions provocades per la medicació, amb els “pujos” dirigits, fent-la apretar quan potser no en té ganes, a qui segurament li hauran practicat una episiotomia... i que l’han separada del seu fill només néixer, obviant el període crític de contacte pell amb pell que hauria de tenir lloc les primeres dues hores després del naixement, té molt poc de natural.
Les necessitats d’una dona quan està parint són bàsiques: Intimitat: un ambient tranquil, sense llums intenses, ni sorolls, per evitar que l’adrenalina es dispari i com a antagonista de l’oxitocina que és, la inhibeixi i pugui aturar el procés, allargant el part. Llibertat de moviments, afavorint que la dona pugui agafar postures verticals, les més propícies per al part, ja que la força de la gravetat estira tant des de baix com pugui empènyer la dona per dalt i el moviment dels malucs ajuda en les rotacions que ha de fer el bebè en el camí de sortida. Temps: Cada dona necessita el seu temps per completar les diferents etapes del part. I cada bebè el seu temps per col·locar-se i sortir. No cal que accelerem el procés, només cal controlar de tant en tant els batecs del bebè per veure que tot està bé.
El nostre cos està dissenyat per parir, les traves les posa la nostra ment, potser per por, desconeixement, o per la desconfiança en les nostres capacitats que se’ns ha inculcat des de fa generacions...
El naixement d’un fill només passarà un vegada. És un moment únic i irrepetible, i val la pena pensar una mica en com ens agradaria que fos el nostre part, com volem rebre el nostre fill, amb qui, on i com ens sentirem més segures per poder gaudir de l’experiència. Els plans de part són una eina útil, si més no, per fer-nos reflexionar sobre les diferents opcions que podríem trobar.
Cada dona ha de poder triar i parir allà on es senti més segura. Afortunadament, les coses estan canviant, i cada vegada podem trobar més professionals respectuosos amb les necessitats de les mares i que tenen confiança en la capacitat de la dona per parir. L’opció de part domiciliari és només una més, tan segura com l’opció de part hospitalari, sempre que es reuneixin uns requisits mínims, encara que menys habitual i coneguda.
Moltes gràcies, Lydia, per compartir aquests moments tan íntims. Felicitats, família!
Lectures interessants:
- El bebé es un mamífero. Michel Odent
- La revolución del nacimiento. Isabel Fernández del Castillo
- Parir sin miedo . Consuelo Ruiz Vélez-Díaz
- Guía de la mujer consciente para un parto mejor . Henci Goer.
- Nacer por cesárea? Ibone Olze y Enrique Lebrero
- Parto seguro. Beatrijs Smulders y Mariël Croon

dijous, 22 de gener del 2009

Sòl pèlvic, plenitud i benestar de la dona

Dimecres 21 de gener va venir la Yolanda Germán, ballarina i monitora de dansa oriental a Reus.
Ens va explicar la importància de mantenir la tonificació del sòl pèlvic, que és la musculatura que en les dones envolta vagina i anus i es creua al perineu, i que subjecta les vísceres abdominals.
Moltes persones pateixen problemes varis, com ara incontinència urinària, només pel desconeixement de les tècniques de recuperació, els exercicis de Kegel. Aquesta musculatura és molt agraïda, de seguida veiem millores, i els exercicis els podem fer en qualsevol moment sense que es noti.
El plantejament que fa la Yolanda de la dansa oriental (o dansa del ventre) és molt interessant, i no es basa només en l'execució de moviments que quedin "bonics", sinó en una visió més terapèutica, basada en la consciència corporal i l'exercitació de la musculatura perineal.
També vam parlar de les copes vaginals, una alternativa, encara prou desconeguda, a compreses i tampons.

Per més informació : http://www.ginsol.net/
Urologia.cat

Sobre copes vaginals:

http://www.mooncup.co.uk/menstrual_cup_la_copa_menstrual_en_espanol_espana.html
http://la-copa-menstrual.ladycup.eu/
http://www.miacup.co.za/
http://www.divacup.com/es/inicio/
http://www.lunette.fi/es/index.php?id=67
http://www.femmecup.com/ http://www.keeper.com/


FOTOS